Tema 2
L’EDUCACIÓ PLURILINGÜE: MODELS I PRINCIPIS
PSICOPEDAGÒGICS
MODELS D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE. PROGRAMES D’EDUCACIÓ BILINGÜE I PLURILINGÜE
CONEIXEMENTS PREVIS:
• Llengua oficial: La llengua o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a pròpia i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres. És la llengua de cada institució i normalment respon a la llengua històrica de la zona.
• Llengua cooficial: llengua oficial en un territori juntament amb una altra o altres.
• Drets i deures lingüístics: llibertats i obligacions establides per llei.
• Llengua pròpia: és un terme jurídic que apareix en diversos Estatuts d'Autonomia (p.ex. Estatut Valencià, 2006) com a sinònima de llengua històrica, vernacla o tradicional d'un territori.
• Llengua primera: llengua familiar, llengua materna, llengua mare, L1.
RESUM DE LES IMPLICACIONS DE L'ORDENAMENT JURÍDIC EN EL SISTEMA EDUCATIU VALENCIÀ.
- El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
- L'aprenentatge del valencià és obligatori en el sistema educatiu valencià.
- Tots els alumnes han d'assolir un domini igual de les dues llengües oficials en acabar l'escolaritat obligatòria.
- El sistema educatiu ha d'estendre l'ús del valencià com a llengua d'instrucció.
- Tot el professorat ha de conèixer les dues llengües oficials de la Comunitat.
- L'Administració educativa ha de garantir la disponibilitat de professorat competent suficient perquè cada centre puga impartir el projecte educatiu que haja determinat.
En una societat on cooexisteixen dues llengúes, com es el nostre cas, existeixen diferents ripus de models educatius:
MODEL COMPENSATORI: Destinat a usuaris d’una L2 minoritzada amb l’objectiu de compensar les mancances lingüístiques dels aprenents en la llengua prestigiada. La llengua materna s’estudia en els nivells inicials, però després deixa d’utilitzar-se com a llengua d’instrucció. La L1 és usada per a ajudar l’alumnat a conèixer la L2, més que no pas per a ensenyar continguts. Quan l’aprenentatge és competent en la L2, abandona el model i s’integra dins els programes regulars en L1.
MODEL DE MANTENIMENT: Destinat a usuaris d’una L2 minoritzada i amb l’objectiu de mantenir i desenvolupar la llengua i la cultura minoritzades. Els aprenents solen començar l’ensenyament utilitzant la L1 com a vehicle d’instrucció i poc a poc van incorporant la L2 en l’ensenyament de continguts escolars. El currículum s’imparteix en ambdós llengües.
MODEL D’ENRIQUIMENT: Destinat a usuaris de les dues llengües en contacte. El seu objectiu es el de desplegar la competència comunicativa plena en totes dues llengües. Les dues llengües són vehicle d’instrucció i hom mira de fer-ne una distribució equitativa al llarg de les diferents etapes educatives.
MODEL DE RECUPERACIÓ PLENA: Destinat a parlants de les dos comunitats lingüístiques. El seu objectiu es invertir la substitució lingüística de la llengua minoritzada. La L2 minoritzada es l’única llengua vahicular a l’àmbit educatiu, mentre que la L1 esdevé una mera matèria d’estudi.
ELS PROGRAMES D’EDUCACIÓ BILINGÜE AL TERRITORI VALENCIÀ
• D’acord amb el que exposen Pascual, V. i Sala, V. (1992), “la peculiar distribució territorial del valencià i el castellà i el marc legal autonòmic impliquen, per al sistema escolar de la Comunitat Valenciana, l’adopció d’un tipus d’educació monolingüe, amb el castellà com a llengua d’instrucció i el valencià com a simple matèria d’estudi, per al territori de predomini lingüístic castellà
• Per al territori de predomini lingüístic valencià, En canvi, comporta un tipus d’educació bilingüe, amb el valencià i el castellà com a llengües d’instrucció, concretament anomenat model d’enriquiment.
· La característica fonamental PEB consisteix en el fet d’estar dissenyat per a tota la comunitat i no solament per als parlants de la llengua minoritzada.
• El seu objectiu primordial és que tots els membres, qualsevol que siga la llengua materna, assolisquen un domini efectiu de totes dos llengües, sense perjudici de l’aprenentatge d’una llengua estrangera en edats ben primerenques, o d’una altra més tard, si s’escau, mal que siga a nivells merament funcionals.
• Un programa d’educació bilingüe és, doncs, un patró didactic organitzatiu que [...] intenta adaptar-se al conjunt de variables (socials, sociolingüístiques, territorials, econòmiques, etc.) que conformen una situació educativa general.”
CLASSIFICACIÓ
Existeixen diferents classificacions:
- Atenent al territori (en els territoris de predomini lingüístic castellà -definits en l'Estatut d'Autonomia- el valencià s'estudia com a àrea, però també es poden aplicar Programes d'Educació Bilingüe o Plurilingües);
- Atenenent a la llengua base d’aprenentatge.
- Atenent a la llengua habitual de l'alumnat.
ELS ELEMENTS QUE ES TENEN EN COMPTE A L’HORA DE CONCRETAR ELS DIFERENTS PROGRAMES SÓN:
• La llengua de l’entorn, usada habitualment en l’entorn social de l’alumnat i habitual dels estudiants.
• La necessitat, des d’una perspectiva del plurilingüisme additiu, de fer un ús vehicular majoritari en valencià.
• L’actitud dels pares i les mares envers la presència del valencià al centre.
- La llengua base d’aprenentatge en què s’iniciarà la lectoescriptura i es vehicularan la major part dels aprenentatges.
CLASSIFICACIÓ DELS PEB EN EL SISTEMA EDUCATIU VALENCIÀ
La classificació dels programes s’ha fet a partir de tres elements classificadors:
1. Atenent el territorio.
2. A la llengua base d’aprenentatge.
3. A la llengua habitual dels alumnes.
TERRITORI DE PREDOMINI LINGÜÍSTIC DEL CASTELLÀ: EL PROGRAMA BÀSIC és el tractament del valencià com a àrea. A més es pot demanar l’excepció de l’assignatura i a la mateixa aula conviuen alumnat cursant l’assignatura i alumnat que ha demanat l’excepció.
PROGRAMES ALS TERRITORIS DE PREDOMINI LINGÜÍSTIC DEL VALENCIÀ:
- PIL Programa d’immersió Lingüística.
- PEV Programa d’Ensenyament en Valencià.
- PIP Programa d’Incorporació Progressiva.
- PEBE Programa d’Educació Bilingüe Enriquit.
PROGRAMA D’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA (PIL)
Els centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament castellanoparlants, situats en els territoris de predomini lingüístic valencià, podran adoptar el Programa d'Immersió Lingüística. El Programa d’Immersió Lingüística està pensat per a xiquets i xiquetes no valencianoparlants o que no viuen en entorns on el valencià és la llengua majoritària de comunicació.
A partir de l'opció voluntària de les famílies i del respecte a la llengua habitual de l'alumnat, el qual, mitjançant una metodologia específica, aconseguirà el domini de les dues llengües oficials i un rendiment òptim en els continguts de la resta de les àrees.
El programa està dissenyat per a que, a partir de la voluntat manifestada pels pares, mares o tutors, l’alumnat puga assolir una competència lingüística en la llengua que no li és habitual.
El castellà, com a àrea i com a llengua d’instrucció, s’incorpora a partir del primer o segon cicle de primària, segons el context sociolingüístic del centre. El castellà rep un tractament cada vegada més sistemàtic, de manera que els i les alumnes assolixen un domini formal.
El PIL continua, de forma coherent, en ESO com a Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV). La major part de les àrees no lingüístiques tenen el valencià com a llengua vehicular d’aprenentatge.
PROGRAMA D’ENSENYAMENT EN VALENCIÀ (PEV)
En les poblacions de predomini lingüístic valencià, els centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament valencianoparlants podran adoptar, quan les condicions sociolingüístiques del context ho permeten,
El Programa d'Ensenyament en Valencià, que comportarà l'ús del valencià com a llengua base d'aprenentatge en tot el tram de l’Educació Infantil i Primària.
-L’idioma que s’utilitza des de l’inici de l’escolarització és el valencià, amb una introducció del castellà, a nivell oral, també des del primer moment.
-Així, s'afavoreix que els xiquets i les xiquetes puguen anar desenvolupant un domini formal del valencià i, al mateix temps, puguen assolir un domini equilibrat del castellà, de manera que es puguen aconseguir els objectius previstos en els decrets de currículum
El Programa d’Ensenyament en Valencià continua, de forma coherent, en ESO. En aquest programa la major part de les àrees no lingüístiques tenen el valencià com a llengua vehicular d’aprenentatge.
PROGRAMA D’INCORPORACIÓ PROGRESSIVA (PIP)
En els centres ubicats en les poblacions de predomini lingüístic valencià que no apliquen el Programa d'Ensenyament en Valencià o el Programa d'Immersió Lingüística, s'adoptarà el Programa d'Incorporació Progressiva.
La llengua base és el castellà. Durant l’etapa infantil, s’introduix el valencià a nivell oral, de manera que els i les alumnes entren en contacte amb l’altra llengua oficial que no els és habitual.
Este fet afavorirà un domini cada vegada més formal del valencià, fins que s’assolisquen els objectius previstos en el currículum per a les dos llengües oficials.
El Disseny Particular del Programa d'Incorporació Progressiva inclourà:
-A partir de l’etapa primària, s’introduix l’assignatura de Valencià: llengua i literatura des del primer curs.
-I l’assignatura de Coneixement del Medi Natural, social i cultural des de 3r de primària, impartides ambdues en valencià.
Els centres de les poblacions de predomini lingüístic castellà que figuren en l'article 36 de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià podran incorporar-se a un programa d'educació bilingüe, sempre partint de la voluntat prèviament manifestada pels pares o tutors.
El Programa d’Incorporació Progressiva en l’ESO garantirà la continuïtat de l’aplicat en l’Educació Primària.
Aquest programa comporta l’ús del valencià com a llengua vehicular en una part de les àrees no lingüístiques, d’acord amb les especificacions del Disseny Particular del Programa d’Educació Bilingüe DPP. Aquest disseny tractarà de garantir, almenys, l’ús del valencià com a llengua d’aprenentatge en dues àrees no lingüístiques en cada un dels grups.
PROGRAMA D’EDUCACIÓ BLINGÜE ENRIQUIT (PEBE)
L’ordre de 30 de juny de 1998 (DOGV núm. 3258, de 14 de juliol de 1998), permet que qualsevol centre de la Comunitat Valenciana incorpore des del 1r curs de l’Educació Primària l’ensenyament d’una llengua estrangera com a llengua vehicular o d’instrucció.
Permet fomentar una primera aproximació a la llengua anglesa en el segon cicle de l’Educació Infantil a partir dels 4 anys, vehiculant en aquesta llengua una part dels continguts de les àrees curriculars.
A l'hora d'aplicar un PEBE, cal determinar la proporció de l’ús vehicular del castellà, del valencià i de la llengua estrangera triada, d’acord amb els cronogrames orientatius dels annexos i tot respectant els mínims que s’estableixen pel que fa a l’ús vehicular del valencià i a les hores establertes per a l’ús i ensenyament de la llengua estrangera.
De la mateixa manera, caldrà establir el moment i la seqüència d'introducció sistemàtica de cadascuna de les llengües del programa, així com definir el tractament de la lectoescriptura. S'hauran de prendre acords relacionats amb la metodologia i el tractament integrat de les llengües del programa.
Per a poder aplicar el programa, els centres han de comptar amb l'acord del Consell Escolar, del Claustre i amb la conformitat de les famílies.
Han d’elaborar el cronograma de distribució de temps per a cada una de les llengües curriculars i adoptar acords metodològics relacionats amb la didàctica integrada de llengües del programa i amb el tractament integrat de llengua i continguts.
Durant el curs acadèmic 1998-1999 foren 53 els centres que van iniciar l'aplicació del Programa d'Educació Bilingüe Enriquit. En el curs 2006-2007 ja apliquen este programa un total de 278 centres de la Comunitat Valenciana.
DOCUMENTS ORGANITZATIUS
PROJECTE
EDUCATIU
|
PGA
| |
ENSENYAMENT
|
-Disseny Particular
Del Programa (DPP)
|
-Situació Anual del Disseny Particular del Programa
|
ÚS
|
-Pla de normalització lingüística (PNN)
|
-Pla Anual de Normalització Lingüística(PANL)
-Valoració del PANL del curs anterior
|
DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA D’ENSENYAMENT EN VALENCIÀ
El DPP és un document fonamental en la planificació educativa, perquè:
-Permet adoptar un determinat PEB adequat al centre.
-Ha de ser aprovat pel Consell Escolar (CE) i ha de permetre la discussió i el debat de decisions d'aspectes referents a l'ús vehicular del valencià.
-S’elabora prèviament al Projecte Curricular de Centre.
-Permet que l'administració educativa tinga coneixement de la situació de l'ensenyament i l’ús del valencià en cada centre.
-Permet la dinamització i la promoció de l'ús vehicular del valencià entre els diferents col·lectius de la comunitat educativa de cada centre.
-Permet prendre una sèrie de decisions respecte a l'ús del valencià com a llengua vehicular que després s'han de tenir en compte en la resta d’aspectes del Projecte Educatiu de Centre (PEC).
Per a l’elaboració del DPP els centres podran sol·licitar la col·laboració tècnica de l’Assessoria Didàctica per a l’Ensenyament en Valencià de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística. L’actual legislació indica quin són els centres que estan obligats a realitzar el DPP. Tots els centres de les poblacions de predomini lingüístic valencià i els centres de la zona castellanoparlant que apliquen algun programa d’Educació Bilingüe.
Els centres d'ESO, de poblacions de predomini lingüístic castellà podran elaborar un DPP en el marc del PANL, en cas que apliquen un PEB.
CONTINGUT DEL DPP DEL PEV O DEL PIP
A. Objectius generals del currículum prescriptiu del nivell, contextualitzats atenent a la realitat educativa del Centre i les exigències del Programa.
— A.1. Objectius de l’Educació Infantil
— A.2. Objectius de l’Educació Primària
B. Proporció de l’ús del valencià i del castellà com a llengües d’instrucció
C. Moments i seqüència d’introducció sistemàtica de la lectura i de l’escriptura en valencià i en castellà.
D. Tractament metodològic del valencià, del castellà i de la llengua estrangera.
* Com a àrees lingüístiques.
*Aspectes metodològics del tractament del valencià i del castellà com a llengües d’instrucció.
*Aspectes metodològics i organitzatius. Distribució d’espais i temps.
E. Previsió d’actuacions amb l’alumnat de nova incorporació al sistema educatiu valencià i que necessita una atenció específica per a suplir la baixa competència lingüística en alguna de les llengües oficials.
CONTINGUT DEL DPP DEL PIL
A. Objectius generals del currículum prescriptiu del nivell, contextualitzats atenent a la realitat educativa del Centre i les exigències del Programa.
-A.1. Objectius de l’Educació Infantil
-A.2. Objectius de l’Educació Primària
B. Proporció de l’ús del valencià i del castellà com a llengües d’instrucció.
D. Moments i seqüència d’introducció sistemàtica de la lectura i de l’escriptura en valencià i en castellà.
E. Tractament metodològic del valencià, del castellà i de la llengua estrangera.
-Com a àrees lingüístiques.
-Aspectes metodològics del tractament del valencià i del castellà com a llengües d’instrucció.
-Aspectes metodològics i organitzatius.Distribució d’espais i temps.
F. Previsió d’actuacions amb l’alumnat de nova incorporació al sistema educatiu valencià i que necessita una atenció específica per a suplir la baixa competència lingüística en alguna de les llengües oficials.
EL CENTRE EDUCATIU COM A UNITAT D’INTERVENCIÓ
-Les llengües s'aprenen millor i plenament dins de contextos comunicatius.
-Una llengua viu quan els parlants, les persones, en fan ús.
-La presència del valencià en l’àmbit acadèmic, administratiu i de l'entorn social en un centre educatiu és de gran importància.
*El seu ús en tots aquests àmbits serà paradigma fonamental en el procés d'aprenentatge i de difusió de la norma culta i dels diversos nivells o registres que conformen allò que diem llengua.
-Aconseguir que el valencià siga llengua d'ús habitual en les activitats del centre suposa una planificació.
-El centre es troba immergit en un entorn social (administració, municipi, barri, família, etc.)
-I està configurat per quatre àmbits d'intervenció (administrativa del centre, gestió pedagògica, interacció didàctica i interrelació amb l'entorn sociofamiliar).
-En cada àmbit d'intervenció hi ha diferents sectors d'actuació, cadascun amb possibles accions singulars que cal tenir en compte.
Per mantenir una llengua viva és fonamental l’actitud dels parlants. Una llengua pot arribar a sobreviure amb molt pocs parlants si aquests en fan ús. Peter Macintyre
"Una llengua no mor perquè els que no la saben no l'aprenen, una llengua mor perquè els que la saben no la parlen" Joan Fuster.
PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL
Inclou la informació anual sobre l’estat d’aplicació del DPP dissenyat pel centre. Se sotmet a l’aprovació del Consell Escolar.
-El Pla de Normalització Lingüística.
-El PNL dins el Projecte Educatiu.
L'ADQUISICIÓ D'UNA SEGONA LLENGUA
INPUT És el bagatge lingüístic que rep un aprenent en L2 a parir del qual pot seleccionar, extreure'n regles i crear un nou llenguatge que anirà incorporant al seu sistema interllengua.
INTAKE Part de l'input que l'aprenent selacciona i assimila.
OUTPUT Producte lingüístic elaborat per l'aprenent.
INTERLLENGUA És una construcció que integra regles de la L1 de l'aprenent, regles de la llengua que s'està aprenent i regles que no pertanyen a cap de les dues llengües i que són producte del procés d'aprenentatge.
Els factors més influents en l'adquisició de la L2 són:
l'Input, que ha de ser en quantitat i de qualitat. L'Output (experiència rica de parla), en un ordre fixat i amb errors que cal corregir. I les Característiques personals com l'edat, l'aptitud, la motivació, les actituds, la personalitat o l'ús d'estratègies.
L'ADQUISICIÓ D'UNA SEGONA LLENGUA
INPUT És el bagatge lingüístic que rep un aprenent en L2 a parir del qual pot seleccionar, extreure'n regles i crear un nou llenguatge que anirà incorporant al seu sistema interllengua.
INTAKE Part de l'input que l'aprenent selacciona i assimila.
OUTPUT Producte lingüístic elaborat per l'aprenent.
INTERLLENGUA És una construcció que integra regles de la L1 de l'aprenent, regles de la llengua que s'està aprenent i regles que no pertanyen a cap de les dues llengües i que són producte del procés d'aprenentatge.
Els factors més influents en l'adquisició de la L2 són:
l'Input, que ha de ser en quantitat i de qualitat. L'Output (experiència rica de parla), en un ordre fixat i amb errors que cal corregir. I les Característiques personals com l'edat, l'aptitud, la motivació, les actituds, la personalitat o l'ús d'estratègies.
FACTORS MÉS INFLUENTS EN L'ADQUISICIÓ DE LA L2
INPUT (En quantitat i de qualitat)
La quantitat d'exposició a la L2 és més important si els inputs són comprensibles per als nens i permet avançar cap a la seva interllengua. La qualitat de l'input està relacionada amb la possibilitat que l'alumne participe perquè l'input s'adeqüe a les seues necessitats de comprensió i d'expressió. Les concerses han de ser genuïnes (evitar pseudoconverses) i finalment, el professor ha de dominar la llengua i ha de ser hàbil amb la comunicació.
OUTPUT (Experiencia rica de parla) ---------- INTERLLENGUA (En un ordre fixat, amb els errors que s'han de corregirt)
Hem de considerar l'u¡output com la producció lingüístic que fa l'alumne a partir dels intakes que ha processat. La memorització i la mecanització d'estructures lingüístiques és una condició necessària per a l'adquisició d'una L2 (comunicació i reflexió lingüística són imprescindibles). Tots els qui aprenen una L2 recorren un camí que va des de la seva L1 fins el domini de la L2. En els primers estadis evolucionen rèpidament. L'ordre de les interllengües és el mateix per a tots els parlants nous de la mateixa llengua (regit per universals lingüístics). La variació en les interllengües pot ser pragmàtica, fonètica, lèxica i morfosintàctica. La L1 dels alumnes influeix en l'aprenentatge de la L2.
LA INTERLLENGUA
És un sistema intrapersonal i autònom, desenvolupat a la ment de cada un dels parlants de les llengües en contacte, sistema pel qual els aprenents recreen l L2 tot incorporant-hi elements de la seua L1(transferències). La interllengua és un sistema lingüístic estructurat, aproximatiu i en evolució, utilitzat per un estudiant de una L2. És una gramàtica elemental provisional. Es pot dir que és un sistema intermedi entre L1 i L2, la complexitat del qual s'incrementa en un procés creatiu que passa per diferents etapes marcades per les noves estructures i pel vocabulari que l'alumne va adquirint. És un sistema autònom i relativament "estable" en la seua variabilitat, que pot ser descrit mitjançant un subconjunt de les regles de la gramàtica de la llengua meta. No és una versió errònia ni incompleta de la llengua que es vol aprendre, sinó un sistema en ell mateix.
La interllengua és el concepte central del procés d'aprenentatge de segones llengües. L'adquisició de la L1 no passa per la etapa de la interllengua, per tant l'aprenentatge de la L2, no segueix el mateix procés que el de la L1.
Diferències entre els processos d'aprenentatge de la L1 i la L2 segons Bouton.
Diferències entre els processos d'aprenetatge de la L1 i la L2 segons E.Serrat
La interllengua està situada entre la L1 i la L2 i té les característiques segúents:
- És variable, dinàmica, inestable, permeable, simple, sistemàtica, fossibilitzable i totalment depenent del context.
- Reflecteix la competència en L2 que té l'aprenent en cada moment.
- No és un conjunt de còpies imprefectes del sistema de l'L2.
- No totes les formes de la IL (interllengua) que no coincideixen amb les de l'L2 han de ser tractades com a error.
- Les frases idiosincràtiques no són agramaticals, sinó gramaticals segons la seua interllengua.
- Pot ser fonològica, morfològica, sintàctica, semàntica...
Conseqüències didàctiques per a la correcció dels erros que es produeixen en una Interllengua.
- Visió més tolerant i comprensiva de l'error.
- L'error indica activitat encara que no siga reeixida.
- L'error hauria d'esdevenir un concepte positiu.
- Tots els errors no són dels alumnes (matodològics, didàctics...)
- No s'ha de corregir tot, cal seleccionar
- L'oral es pot enregistrar per provocar l'autopercepció de l'error.
- La correcció immediata és més eficaç.
- Cal corregir, si és possible, sense que es note.
- Els alumnes han de participar de la correcció.
Característiques personals (Edat, aptitud, motivació, actitud, personalitats, ús d'estrategies)
- Hi ha discrepàncies sobre si l'edat és o no un factor que afecta l'adquisició d'una L2 (els més xicitets aprenen millor la fonètica i els més grans la sintaxi).
- Sembla que la inteligència és una part important de l'aptitud (els factors aptitudinals representen entre un 25 i un 50% de l'aprenentatge d'una llengua).
- La motivació està molt relacionada amb l'èxit de l'aprenentatge.
- Les expectatives elevades dels professors sobre les possibilitats dels alumnes augmenten tant la motivació com el rendiment en la L2.
- Autoestima, extraversió o introversió, ansietat o empatia influeixen en l'aprenentatge.
- L'estil cognitiu o manera com es processa la informació determina l'aprenentatge de la L2.
- Les estratègies que usa l'alumne poden ser de memòria, cognitives, afecives, socials, etc.
Deu idees bàsiques per a potenciar l'adqisició d'una L2
- L'edquissició d'una L2 es fa possible participant en intercanvis comunicatius de qualitat i en qualitat suficient.
- La importància de la conversa genuïna és indiscutible en l'adquisició de la L2.
- La comprensió és la base per al desenvolupament lingüístic. El desenvolupament exigeix paral·lelament la parla i l'escriptura sistemàtica.
- En el context escolar, la llengua del professor i els intercanvis amb la resta d'aprenent són la font més important d'input i el context natural d'experimentació del coneixement lingüístic.
- Hem de partir de que l'alumne vol dir, i això ha de ser la base del que dirà a continuació.
- Cal recollir els temes que proposen els alumnes i cal proposar aquells que els interessen.
- Hem d'evitar les pseudoconverses centrades en la forma i no en el contingut.
- El professorat ha de dominar les modificacions conversacionals.
- La correcció lingüística del docent condiciona la parla dels aprenents.
- Si l'alumne aprèn a "preguntar" aconseguirà més inputs i entendrà millor el que rep.
La interllengua és el concepte central del procés d'aprenentatge de segones llengües. L'adquisició de la L1 no passa per la etapa de la interllengua, per tant l'aprenentatge de la L2, no segueix el mateix procés que el de la L1.
Diferències entre els processos d'aprenentatge de la L1 i la L2 segons Bouton.
Pla
|
L1
|
L2
|
Neurofisiològic
|
Etapes privilegiades
Del domini automàtic al domini voluntari
|
Cap etapa privilegiada
Del domini voluntari al domini
automàtic |
Psicològic
|
Motivacions profundes
|
Motivacions superficials
|
Intel·lectual
|
De l’experiència a la llengua
|
De la llengua a l’experiència
|
Lingüístic
|
Del discurs al sistema
|
Del sistema al discurs
|
Diferències entre els processos d'aprenetatge de la L1 i la L2 segons E.Serrat
Tret
|
ADQUISICIÓ DE LA L1
|
ADQUISICIÓ DE LA L2
|
Èxit
|
Els xiquets usualment arriben a dominar perfectament la L1
|
Els aprenents adults d’una L2 difícilment arriben a dominar-la
|
Fracàs
|
No n’hi ha
|
L’èxit complet és estrany
|
| Variació |
Poca variació en el grau d’èxit o en la ruta d’aprenentatge
|
Els aprenents d’una L2 varien en l’èxit general i en la ruta
|
Objectius
|
La competència lingüística
|
Els aprenents d’una L2 poden estar satisfets amb una competència lingüística menor que la L1 i/o més preocupats per la fluïdesa que per la correcció
|
Fossilització
|
Desconeguda
|
Comuna, regressió (o retorn a estadis anteriors del desenvolupament).
|
Intuïcions
|
Els nens desenvolupen intuïcions clares sobre la correcció
|
Els aprenents d’una L2 sovint són incapaços de formar judicis gramaticals clars
|
Instrucció
|
No necessària
|
Útil o necessària
|
Evidència negativa
|
No es troba correcció i no és necessària
|
La correcció és generalment útil o necessària
|
Factors afectius
|
No hi són implicats de manera rellevant
|
Tenen un paper important en la determinació de l’èxit
|
La interllengua està situada entre la L1 i la L2 i té les característiques segúents:
- És variable, dinàmica, inestable, permeable, simple, sistemàtica, fossibilitzable i totalment depenent del context.
- Reflecteix la competència en L2 que té l'aprenent en cada moment.
- No és un conjunt de còpies imprefectes del sistema de l'L2.
- No totes les formes de la IL (interllengua) que no coincideixen amb les de l'L2 han de ser tractades com a error.
- Les frases idiosincràtiques no són agramaticals, sinó gramaticals segons la seua interllengua.
- Pot ser fonològica, morfològica, sintàctica, semàntica...
Conseqüències didàctiques per a la correcció dels erros que es produeixen en una Interllengua.
- Visió més tolerant i comprensiva de l'error.
- L'error indica activitat encara que no siga reeixida.
- L'error hauria d'esdevenir un concepte positiu.
- Tots els errors no són dels alumnes (matodològics, didàctics...)
- No s'ha de corregir tot, cal seleccionar
- L'oral es pot enregistrar per provocar l'autopercepció de l'error.
- La correcció immediata és més eficaç.
- Cal corregir, si és possible, sense que es note.
- Els alumnes han de participar de la correcció.
Característiques personals (Edat, aptitud, motivació, actitud, personalitats, ús d'estrategies)
- Hi ha discrepàncies sobre si l'edat és o no un factor que afecta l'adquisició d'una L2 (els més xicitets aprenen millor la fonètica i els més grans la sintaxi).
- Sembla que la inteligència és una part important de l'aptitud (els factors aptitudinals representen entre un 25 i un 50% de l'aprenentatge d'una llengua).
- La motivació està molt relacionada amb l'èxit de l'aprenentatge.
- Les expectatives elevades dels professors sobre les possibilitats dels alumnes augmenten tant la motivació com el rendiment en la L2.
- Autoestima, extraversió o introversió, ansietat o empatia influeixen en l'aprenentatge.
- L'estil cognitiu o manera com es processa la informació determina l'aprenentatge de la L2.
- Les estratègies que usa l'alumne poden ser de memòria, cognitives, afecives, socials, etc.
Deu idees bàsiques per a potenciar l'adqisició d'una L2
- L'edquissició d'una L2 es fa possible participant en intercanvis comunicatius de qualitat i en qualitat suficient.
- La importància de la conversa genuïna és indiscutible en l'adquisició de la L2.
- La comprensió és la base per al desenvolupament lingüístic. El desenvolupament exigeix paral·lelament la parla i l'escriptura sistemàtica.
- En el context escolar, la llengua del professor i els intercanvis amb la resta d'aprenent són la font més important d'input i el context natural d'experimentació del coneixement lingüístic.
- Hem de partir de que l'alumne vol dir, i això ha de ser la base del que dirà a continuació.
- Cal recollir els temes que proposen els alumnes i cal proposar aquells que els interessen.
- Hem d'evitar les pseudoconverses centrades en la forma i no en el contingut.
- El professorat ha de dominar les modificacions conversacionals.
- La correcció lingüística del docent condiciona la parla dels aprenents.
- Si l'alumne aprèn a "preguntar" aconseguirà més inputs i entendrà millor el que rep.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada