Josep Giner fou una persona que va viure per fer realitat el seu ideal d’elevar el valencià a llengua normal de convivència i de llengua literària. Sempre va posar el bé comú per damunt del seu bé personal, i va desitjar que tant la comunitat universitària i la societat s’acostaren a la seua figura perquè el seu esforç i la seua obra bé s’ho mereixien.

L'ideal idiomàtic de Josep Giner, hereu dels ensenyaments del mestre Fabra, que pretenia acostar el màxim possible la llengua parlada i l’escrita, elaborant un model de llengua literària per al conjunt de la llengua catalana amb una intensa participació dels parlars valencians.