NORMALITZACIÓ LINGÚÍSTICA DEL VALENCIÀ

La normalització lingüística s'esdevé quan s'utilitza la llengua a tots els àmbits d'ús. És per açò que estem vivint una època de decadència de la normalització de la nostra llengua, degut al tancament de la televisió valenciana, junt amb les prioritats que es donen a altres llengües com l'anglés a l'escola. Així com també podem observar que la normalització no es dona a tots els àmbits d'ús, ja que a l'àmbit jurídic la nostra llengua no està normalitzada.

Josep Giner fou una persona que va viure per fer realitat el seu ideal d’elevar el valencià a llengua normal de convivència i de llengua literària. Sempre va posar el bé comú per damunt del seu bé personal, i va desitjar que tant la comunitat universitària i la societat s’acostaren a la seua figura perquè el seu esforç i la seua obra bé s’ho mereixien.

L'ideal idiomàtic de Josep Giner, hereu dels ensenyaments del mestre Fabra, que pretenia acostar el màxim possible la llengua parlada i l’escrita, elaborant un model de llengua literària per al conjunt de la llengua catalana amb una intensa participació dels parlars valencians.

NORMES DEL 32

Als inicis del segle XX,cap a 1930, començà a publicar-se la revista Taula de Lletres Valencianes, conscients de la necessitat de trencar aquella obligatorietat ortogràfica del castellà, promogueren una campanya per tal d'arribar a unes normes unitàries.

Va ser a la ciutat de Castelló de la Plana on en desembre del 1932 els principals escriptors i entitats culturals valencianes del moment aplegaren a un acord transaccional que seria històric per a la nostra llengua, "Les Normes del 32". Entre els escriptors signants de l'acord destacava en primer lloc el gramàtic de més anomendada llavors entre els valencians: el pare Lluís Fullana. I entre les institucions, a més de la Societat Castellonenca de Cultura, promotora de l'acord, hi havia també entitats tan prestigioses com Lo Rat Penat i el Centre de Cultura Valenciana.