DESPRESTIGI DEL VALENCIÀ
En l'actualitat, ens trobem amb un desprestigi de la
nostra llengua, ja que s'ha tallat l'emissió de l'única televisió que
utilitzava el valencià. Per altra banda, també hem vist aquestes retallades a
l’educació, on també ha sigut maltractada de una forma increïble. Aleshores,
totes les persones que parlem aquesta llengua, potser en un futur, tornem a la
situació que els nostres avantpassats no molt llunyans ja visqueren.
La realitat en la que la nostra llengua sols podia ser
utilitzada en relacions comunicatives privades, al mateix temps que tampoc era
ensenyada a l’escola, de forma que seria un desprestigi total de la nostra
llengua.
El moviment de la Renaixença valenciana, iniciat en el
segle XIX, havia aconseguit en les primeres dècades del segle passat una certa
recuperació de l'ús literari del nostre idioma. Però, mentre els escriptors
populars l'escrivien amb una ortografia amprada al castellà, els pròpiament
renaixentistes usaven diversos models d'ortografia arcaïtzant. Cap a 1930, el
grup de jóvens escriptors que publicava la revista Taula de Lletres
Valencianes, conscients de la necessitat d'acabar amb aquell estat d'anarquia
ortogràfica, promogueren una campanya per tal d'arribar a unes normes
unitàries.
La idea va anar guanyant ràpidament adeptes, gràcies
sobretot als esforços d'hòmens com Adolf Pizcueta, però, només va entrar pel
bon camí quan els intel·lectuals de la Societat Castellonenca de Cultura la van
fer seua. Va ser a la ciutat de Castelló de la Plana, on en desembre del 1932
els principals escriptors i entitats culturals valencianes del moment aplegaren
a un acord transaccional que seria històric per a la nostra llengua. Entre els
escriptors signants de l'acord destacava en primer lloc el gramàtic de més anomenada
llavors entre els valencians: el pare Lluís Fullana. I entre les institucions,
a més de la Societat Castellonenca de Cultura, promotora de l'acord, hi havia
també entitats tan prestigioses com Lo Rat Penat i el Centre de Cultura Valenciana.
Aquell acord de normes
ortogràfiques valencianes va ser divulgat i perfeccionat primerament gràcies a
l'obra de gramàtics com Carles Salvador i Josep Giner, i posteriorment per
lingüistes com Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor. Gràcies a les Normes
Ortogràfiques de Castelló (també conegudes com a Normes del 32) milers de
valencians hem aprés a llegir i a escriure correctament la nostra llengua al
llarg de vuitanta anys.
És una llàstima que aquest blog no haja tingut continuïtat.
ResponElimina